Existeix l’autoestima, o és un invent dels psicòlegs?

El terme autoestima és sens dubte un dels més populars de la psicologia, i sovint es pensa que és la solució a tots els problemes psicològics. Això no és exactament així però el que està clar és que una baixa autoestima és present en la majoria dels trastorns i problemes psicològics com a causa, com a conseqüència o totes dues.

En què consisteix? Què podem fer per millorar-la? D’on apareix? És alguna cosa real o és un concepte abstracte sense fonament real?
L’autoestima és un concepte psicològic que fa referència a fets reals sobre com ens tractem a nosaltres mateixos. De la mateixa manera que les altres persones ens poden tractar bé, mig bé o malament, també ho podem fer amb nosaltres mateixos. Concretament aquest tracte el mantenim per diverses maneres.

La primera, i més evident, és el que pensem sobre nosaltres mateixos. Per exemple, quan pensem de forma repetida: “sóc un inútil”, “sóc molt lletja” o “no faig res bé” són alguns exemples de baixa autoestima. En lloc d’això, podríem pensar coses menys negatives i normalment més realistes, per exemple, “faig algunes coses malament però no sóc un inútil”, “tinc defectes però no sóc tan lletja”...
La segona manera d’aut0tracte és el nostre comportament. És a dir, podem fer coses que ens beneficien o que ens perjudiquen. En principi, tothom pretèn respectar-se a si mateix, i així ha de ser, però a vegades no ens sabem tractar prou bé i fem coses autodestructives. Per exemple, quan no ens fem respectar i ens deixem insultar sense fer valers els nostres drets i causant-nos un greu sentiment d’inferioritat i d’impotència, quan ens obliguem a fer coses que no ens agraden gens perquè tenim obligacions autoimposades sense massa sentit…
Així doncs, els nostres comportaments i els nostres pensaments són les dues maneres que tenim de tractar la nostra autoestima. Hem d’estar atents per tractar de ser constructius i realistes, en lloc de ser autodestructius i desmesuradament negatius.

Una altra qüestió de diferent naturalesa és l’origen de l’autoestima. En aquest aspecte hi ha major diversitat entre els psicòlegs, ja que segons les diferents orientacions se’ns donen diferents explicacions, encara totes tenen en comú la percepció personal del despreci dels altres cap a nosaltres o la frustació per no haver assolit les nostres metes.
Una explicació força prudent i científica és que una baixa autoestima es deguda a haver-se sentit despreciat o poc valorat pels pares a l’infància, independentment sobre si va ser realment un ha estat valorat o no ho ha estat; o haver tingut un baix rendiment acadèmica a l’escola; o tenir dificultats a la feina o en les relacions humanes en el moment actual. Sigui com sigui,està clar que durant tota la vida es pot iniciar o reforçar una baixa autoestima. Per posar un altre exemple, l’adolescència també és una època especialment sensible, ja que ens importa molt l’opinió que tenen els nostres companys sobre nosaltres, i si les opinions són negatives ens poden marcar negativament, fent-nos sentir inferiors i insegurs durant un breu periode de temps o durant anys si ens ha afectat molt.

Tots tenim en alguna mesura una autoestima afectada negativament. Però si ens cause un malestar profund i durador és una senyal clara d’una baixa autoestima que va associada a problemes d’ansietat i estat d’ànim depressiu. En canvi, si no donem massa importància a aquests pensaments negatius i no fem massa comportaments autocastigadors , voldrà dir que la nostra autoestima és prou bona.

Una altra aspecte que cal remarcar és que tenir autoestima no significa ser un cregut o un egoista. Simplement, és estar prou satisfet amb la nostra forma de ser, les nostres capacitats i el nostre físic sense creure que un és perfecte. De fet, és ben normal, tenir una bona autoestima, i a la vegada, valorar als altres a pesar dels seus erros i mancances. Segur que si ho penseu trobareu exemples en la vostra vida particular.

Així doncs, autoestima és un terme que vol dir respectar-se a un mateix i no convertir-se en el propi enemic sinó procurar entendre els propis defectes amb comprensió i actitud constructiva.

L’autoestima es pot millorar i no estem condenats a patir un concepte negatiu de nosaltres mateixos perquè l’haguem tingut des de l’infància. El temps de teràpia per millorar depèn de la persona i la situació personal. El que és segur és que si pensem d’una forma més racional i comprensiva amb nosaltres mateixos millorarem la nostra autoestima, i així millorarà el nostre estat d’ànim.

És un error pensar que els nostres problemes d’autoestima no tenen solució perquè senzillament no és així. Encara que l’origen es situi en la nostra infància, hi ha factors presents que els podem modificar i que són els responsables de que el problema es mantingui en l’actualitat.

Si reaprens a tractar-te d’una forma no tan exigent i no tens uns pensaments tan radicalment negatius podràs anar sortint del pou que has anat cavant amb el pas del temps, si és el teu cas.
Si tens problemes per sortir d’aquest túnel de baixa autoestima, pots buscar un psicoterapeuta cognitiu-conductual que sens dubte t’ajudarà a que tu milloris la teva autoestima i sortir d’aquest patiment, i preparar-te perquè no es repeteixi.

Xavi Jovaní
Psicòleg d'adults

<Portada