El terme
autoestima és sens dubte un dels més populars de la
psicologia, i sovint es pensa que és la solució a
tots els problemes psicològics. Això no és
exactament així però el que està clar és
que una baixa autoestima és present en la majoria dels trastorns
i problemes psicològics com a causa, com a conseqüència
o totes dues.
En què
consisteix? Què podem fer per millorar-la? D’on apareix?
És alguna cosa real o és un concepte abstracte sense
fonament real?
L’autoestima és un concepte psicològic que fa
referència a fets reals sobre com ens tractem a nosaltres
mateixos. De la mateixa manera que les altres persones ens poden
tractar bé, mig bé o malament, també ho podem
fer amb nosaltres mateixos. Concretament aquest tracte el mantenim
per diverses maneres.
La primera,
i més evident, és el que pensem sobre nosaltres mateixos.
Per exemple, quan pensem de forma repetida: “sóc un
inútil”, “sóc molt lletja” o “no
faig res bé” són alguns exemples de baixa autoestima.
En lloc d’això, podríem pensar coses menys negatives
i normalment més realistes, per exemple, “faig algunes
coses malament però no sóc un inútil”,
“tinc defectes però no sóc tan lletja”...
La segona manera d’aut0tracte és el nostre comportament.
És a dir, podem fer coses que ens beneficien o que ens perjudiquen.
En principi, tothom pretèn respectar-se a si mateix, i així
ha de ser, però a vegades no ens sabem tractar prou bé
i fem coses autodestructives. Per exemple, quan no ens fem respectar
i ens deixem insultar sense fer valers els nostres drets i causant-nos
un greu sentiment d’inferioritat i d’impotència,
quan ens obliguem a fer coses que no ens agraden gens perquè
tenim obligacions autoimposades sense massa sentit…
Així doncs, els nostres comportaments i els nostres pensaments
són les dues maneres que tenim de tractar la nostra autoestima.
Hem d’estar atents per tractar de ser constructius i realistes,
en lloc de ser autodestructius i desmesuradament negatius.
Una
altra qüestió de diferent naturalesa és l’origen
de l’autoestima. En aquest aspecte hi ha major diversitat
entre els psicòlegs, ja que segons les diferents orientacions
se’ns donen diferents explicacions, encara totes tenen en
comú la percepció personal del despreci dels altres
cap a nosaltres o la frustació per no haver assolit les nostres
metes.
Una explicació força prudent i científica és
que una baixa autoestima es deguda a haver-se sentit despreciat
o poc valorat pels pares a l’infància, independentment
sobre si va ser realment un ha estat valorat o no ho ha estat; o
haver tingut un baix rendiment acadèmica a l’escola;
o tenir dificultats a la feina o en les relacions humanes en el
moment actual. Sigui com sigui,està clar que durant tota
la vida es pot iniciar o reforçar una baixa autoestima. Per
posar un altre exemple, l’adolescència també
és una època especialment sensible, ja que ens importa
molt l’opinió que tenen els nostres companys sobre
nosaltres, i si les opinions són negatives ens poden marcar
negativament, fent-nos sentir inferiors i insegurs durant un breu
periode de temps o durant anys si ens ha afectat molt.
Tots
tenim en alguna mesura una autoestima afectada negativament. Però
si ens cause un malestar profund i durador és una senyal
clara d’una baixa autoestima que va associada a problemes
d’ansietat i estat d’ànim depressiu. En canvi,
si no donem massa importància a aquests pensaments negatius
i no fem massa comportaments autocastigadors , voldrà dir
que la nostra autoestima és prou bona.
Una
altra aspecte que cal remarcar és que tenir autoestima no
significa ser un cregut o un egoista. Simplement, és estar
prou satisfet amb la nostra forma de ser, les nostres capacitats
i el nostre físic sense creure que un és perfecte.
De fet, és ben normal, tenir una bona autoestima, i a la
vegada, valorar als altres a pesar dels seus erros i mancances.
Segur que si ho penseu trobareu exemples en la vostra vida particular.
Així
doncs, autoestima és un terme que vol dir respectar-se a
un mateix i no convertir-se en el propi enemic sinó procurar
entendre els propis defectes amb comprensió i actitud constructiva.
L’autoestima
es pot millorar i no estem condenats a patir un concepte negatiu
de nosaltres mateixos perquè l’haguem tingut des de
l’infància. El temps de teràpia per millorar
depèn de la persona i la situació personal. El que
és segur és que si pensem d’una forma més
racional i comprensiva amb nosaltres mateixos millorarem la nostra
autoestima, i així millorarà el nostre estat d’ànim.
És
un error pensar que els nostres problemes d’autoestima no
tenen solució perquè senzillament no és així.
Encara que l’origen es situi en la nostra infància,
hi ha factors presents que els podem modificar i que són
els responsables de que el problema es mantingui en l’actualitat.
Si reaprens
a tractar-te d’una forma no tan exigent i no tens uns pensaments
tan radicalment negatius podràs anar sortint del pou que
has anat cavant amb el pas del temps, si és el teu cas.
Si tens problemes per sortir d’aquest túnel de baixa
autoestima, pots buscar un psicoterapeuta cognitiu-conductual que
sens dubte t’ajudarà a que tu milloris la teva autoestima
i sortir d’aquest patiment, i preparar-te perquè no
es repeteixi.